| ˂˂< | Parc Natural de la Serra d’Espadàn | ( Web ) |  |
El Parc comprén un massís muntanyenc situat al Sud de Castelló, a les comarques de la Plana Baixa (Eslida) i Alt Millars (Torralba del Pinar) .
És una serra molt escarpada però no gaire elevada ja que les seues muntanyes més altes a penes superen els mil metres com el pic de la Pineda (1101 metres) o el pic Espadà (1099 metres).
Posseïx un clima mediterrani amb precipitacions a la tardor i primavera alternant amb períodes secs. Les precipitacions anuals són irregulars oscil•lant entre 450-730mm. L’orientació de les serres i la seua proximitat a la mar afavorixen la formació de boires, creant valls i vessants amb humitat ambiental elevada.
L’originalitat de la serra d’Espadà radica en la dominància de sòls silicis enfront de la majoria de les serres de la Comunitat Valenciana que són eminentment calcàries.
Compta amb una vegetació formada principalment per suredes, pinedes, carrascals i formacions arbustives mediterrànies. La seua flora compta amb més de 1000 espècies de plantes vasculars, algunes d’elles endèmiques.
En els sòls silicis la vegetació potencial està representada per la sureda (Quercus suber). Aquesta espècie té la peculiaritat d’oferir una gran resistència al foc, la qual cosa li conferix un enorme valor ecològic. Ho trobem en masses boscoses monoespecífiques o mesclades amb pinastre (Pinus pinaster) utilitzat en l’antiguitat per a l’extracció de resines i que localment a substituït totalment la sureda. La degradació de la sureda origina estepars amb (Cistus monspeliensis), (Cistus salviifolius) i tomaní (Lavandula stoechas), que en els vessants més humits van acompanyades per bruc (Erica scoparia).
En sòls calcaris trobem el pi blanc (Pinus halepensis), compartint hàbitat amb alguna orla residual de carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia), sent el carrascal la vegetació potencial en eixes àrees. En la seua degradació apareix el llentiscle (Pistacia lentiscus) i en els sòls més pobres la coscolla (Quercus coccifera) i matolls de romaní (Rosmarinus officinalis), estepa blanca (Cistus albidus), l’argilaga (Ulex parviflorus) …
Les espècies de bolets més recol•lectats són: Amanita caesarea, Boletus aereus, Russula cyanoxantha, Cantharellus pallens i Cratarellus lutencens.