És un poble situat a la comarca de la Plana Alta, en la denominada Costa d’Azahar, província de Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya. La seua població actual és de 20.000 habitants.
Està assentada, arran de mar, i a la seua esquena es troba el Desert de la Palmes, un paratge muntanyenc i agrest, des del qual es tenen magnífiques vistes sobre Benicàssim i la Plana de Castelló i fins i tot de les illes Columbretes, quan la visibilitat és molt bona.
Posseïx un xicotet centre històric, que es va crear al voltant de l’església de Sant Tomàs de Villanueva, edificada en el segle XVIII.
Té quasi 7 quilòmetres de platges d’aigües netes. de fina arena, amb espigons que les protegixen i amb nombrosos serveis turístics, la qual cosa testifica el guardó de cinc banderes blaves.
Assenyalar la seua variada gastronomia: peixos i carns a la brasa, paella i arrossos, així com les nombroses activitats culturals, destacant el FIB (Festival Internacional de música de Benicàssim) , rutes de senderisme per les muntanyes de l’interior i fascinants passejos amb vista a la mar.

La història de Benicàssim
El seu origen més recent i al qual es deu el seu nom és al castell de Montornés que va constituir un dels feus àrabs més importants que va pertànyer al llinatge dels Banu Qasi («fills de Qásim»).
L’any 1603 es va atorgar la Carta Pobla a fi de repoblar esta zona, molt castigada pels continus atacs i saquejos de corsaris i barbarescos. Tal mesura no va obtindre els resultats abellits, i tan sols uns pocs pobladors es van assentar en el lloc. En aquest sentit, existixen clars vestigis de quatre nuclis xicotets de població, dos d’ells buscant el refugi de les muntanyes, un altre en les terres planes i fèrtils, molt prop de l’actual nucli urbà, i finalment un xicotet nucli mariner, enfront de la Torre de Sant Vicent.
La decisió de Francisco Pérez Bayer en 1769 de fundar una església va constituir l’impuls definitiu a la configuració de Benicàssim com a poble.