| <<< | Parc natural del Penyagolosa | ( Web ) |  |
El paratge el comprén un enorme massís muntanyenc situat a l’interior de Castelló, a les comarques de l’Alcalaten (Xodos) i l’Alt Maestrat (Vistabella del Maestrat)
Les especials característiques climàtiques i geològiques, fan que siga un d’espais muntanyencs de la Comunitat Valenciana amb major biodiversitat i importància florística; es coneixen més de 1000 espècies de plantes vasculars, moltes d’elles exclusives per al territori valencià.
Presenta un clima mediterrani que en les zones més elevades és més fresc i humit. L’hivern sol ser l’estació més seca, ja que a l’estiu les freqüents tempestes fan que pràcticament no existisca sequera, mantenint el sòl humit tot l’any. En les terres baixes els estius i hiverns són secs, amb tardors plujoses i, en menor mesura les primaveres. Les precipitacions mitjanes anuals a Vistabella del Maestrat estan per damunt dels 700 mm.
El seu paisatge vegetal ve determinat d’una banda per la gradació altitudinal, entre els 700 i els 1813m del pic del Penyagolosa, fet que suposa l’existència de la majoria dels pisos bioclimàtics de la regió corològica mediterrània. L’alternança dels sòls, és un factor afavoridor de la biodiversitat, ja que la roca sent majoritàriament calcaria s’alterna amb materials silicis (arenisques i quarsites).
En les zones calcàries més baixes apareixen carrascales (Quercus ilex subsp. rotundifolia) i alguns galers (Quercus faginea). En ascendir són substituïts per rouredes de galers amb pi negral (Pinus nigra subsp.salzmanii) amb un sotabosc molt variat en el qual s’inclouen bones poblacions de grévol (Ilex aquifolium) i teix (Taxus baccata). L’activitat humana ha provocat la substitució de les rouredes per pinedes de pi negre.
En els enclavaments amb sòls silicis es desenvolupa major roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica) del territori valencià i boscos madurs de pinastre (Pinus pinaster) i pi roig (Pinus sylvestris), acompanyats d’estepes (Cistus populifolius, C. laurifolius) i brucs (Erica arborea, E. scoparia i Calluna vulgaris).
En les parts més altes, el pic del Penyagolosa i el Tossal Roig, es desenvolupa una pineda de Pinus sylvestris amb savina rastrera (Juniperus sabina); que és substuituida en les parts culminals per una vegetació pulvinular amb Erinacea anthyllis.
En les zones pasturades o antigament cultivades, es desenvolupen prats envoltats d’espinars amb rosers silvestres (Rosa sp.), l’endèmic esbarzer (Rubus vigoi), arços (Prunus espinosa, Crataegus monogyna)…
La riquesa florística i la gran diversitat de formacions vegetals va acompanyada d’una riquesa micològica, el catálago provisional de la qual ascendix a més de 800 espècies.
.